No t’engorroneixis, fes el camí!
L'estança, només és una closca que et protegeix del vent,
però et deixa nu, amb aquell fred al moll dels ossos.
Fa molt de temps que bregues amb aquest combat
i, que n'has tret?
T'has preguntat on aniràs quan tots els camins
et portin a la mateixa corba?
Qualsevol cosa val més que aquest interrogant,
el qual, mai no hi trobaràs resposta.
Ara l'estança és freda i els records també,
i la fosca, quan fa vibrar la seva música,
té aquell poder de seducció que atrapa.
Oblidat dels teus antics hàbits; no dubtis!
Escombra les fulles mortes i torna a renéixer,
tal vegada puguis veure espais de clarós!
Amàlia Casajoana
9/12/19
