Vull dir-te
que hi ha una altra cara del silenci
que crida a viure amb una certa angoixa
i és, tanmateix, un repte sorprenent.
Pot ser que ja res torni a ser
tal com tu ho recordes
ni tan sols tingui aquell gust d'agredolç
del misteri que tant et sedueix.
Potser t'espera un llarg hivern
de renúncies pactades amb tu mateix
per fer més tangible la clara solitud.
Pot ser que benigna,
la tristor no et deixi abatut;
pots, doncs, considerar-te discretament feliç.
Tanmateix, contemplant el paisatge,
tal vegada et descobreixes més orfe de tu mateix.
Però mai tanquis els ulls a la teva realitat,
per poder “sentir” el fred de l'hivern!
Amàlia Casajoana
8/11/19
Signup
Login
Amalia
