Enllà del temps, la història no escrita
posa límits de sal a les paraules
i fa més dúctil l'ombra d'una mar
encerclada de somnis i mirades.
Algú, però,
va dir que la bonança no dura massa
i quan en la sorra encara si veien les petjades,
la gelosia i el recel
van aflorar en el gest i la mirada.
La vida però, ens recorda
que tot en ella és fugaç i vulnerable,
certament, la primavera va durar molt poc.
Al cap i a la fi, tan sols era un assaig sense guió
d'un trobador solitari!
Amàlia Casajoana
23/10/19
Signup
Login
Amalia
