Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• AL BLANC DE LA MEMORIA

  L'atzar és un mural de vent i pluja
  constel·lat de renúncies i somnis.
  
  Com aquell que no vol,
  agosarats escripturem la vida.
  
  ¿Què podem fer si és així?
  
  Contemplo amb ulls clucs aquest mirall,
  i em reflecteix i m'engoleix alhora.
  
  La fita és un solstici desmesurat,
  que contradiu el ritme de les fulles,
  i el blau profund d'aquella mar
  que els somnis han dibuixat,
  al blanc de la memòria.
  
  Amàlia Casajoana
  2/2/17

• DINS L'ONADA

  Et busco, sí,...
  et busco on rellisca la llum
  per valls i fondàries.
  
  Quan el blau del cel fulgura,
  o la nit l'adorm i el color s'esfuma.
  O quan el sol es banya a la mar,
  amb la llum d’estels i lluna.
  
  Si et trobés!
  
  Passejant per la platja,
  enllaçaríem les mans
  i caminaríem descalços sobre l'escuma.
  
  Quan els nostres ulls es trobessin,
  voldria que dins l'onada,
  amb la mirada juguéssim!
  
  Amàlia Casajoana
  31/1/17

• L'EIX SECRET

  Mentre algues i vent
  teixeixen un enfilall d'aurores.
  
  Moments il·luminats
  d'aquesta vida de llum i ombres,
  passo a configurar records
  des del fons del temps!
  
  Són seqüències d'una gran intensitat,
  on una mirada o un sol bes
  pot ser l'eix secret,
  d'aquesta immensa esfera il·luminada.
  
  Amàlia Casajoana
  27/1/17

• UN MAR DE COLORS

  Ales d'ocells
  anuncien la primavera.
  
  Un cel blau ataronjat
  il·lumina el paisatge vestit de verd,
  on una brisa fresca
  d'ona moviment a la flora,
  en despertar l'alba.
  
  M'omplo d'aquella Visió!
  
  El sol somriu,
  mentre desprèn espurnes daurades,
  que donen als colors de les flors,
  sensació de dolçor.
  
  Grocs sobre vermells, violetes i blancs
  tots dansen, dins un mar de colors.
  
  Amàlia Casajoana
  25/1/17

• EL MEU SOMNI

  Per veure-ho tot florit
  no em cal sortir de casa.
  Tinc l'or de la mimosa
  i l'aroma del gessamí.
  
  Què esperes aconseguir?
  No ho sé!
  
  Sobre l'aigua clara de l'estany,
  puc veure la meva imatge.
  
  I si passa de llarg?
  No ho sé!
  
  Del sol que la pell arbora
  sento la vida a la sang.
  
  I quan la lluna ha encès la llàntia?
  No ho sé!
  
  Confiada,
  esperaré el meu somni.
  
  Amàlia Casajoana
  28/1/17

• AMB UNA ROSA D'ABRIL

  No parlo de claror, per dir la llum
  parlo de tu, de primavera.
  
  Ni parlo de l'amor, per dir l'amor
  també parlo de tu,
  de colors, de l'horitzó.
  
  No parlo de la mar per dir la mar,
  parlo de tu, de mi!
  de lluna plena a la nit
  i sol en apuntar l'alba.
  
  Amb una rosa d'abril,
  parlo de tu
  sobre l'eurítmia de l'onada.
  
  Amàlia Casajoana
  26/1/17

• ARRELS I ALES

  Que s'aferrin les arrels
  I que volin les ales.
  Un estel que quasi no es veu
  dóna pas a l'alba.
  
  Oh no! El nen del somni fuig
  enmig de llum i colors,
  busca un punt a l'horitzó
  on percep l'ànima.
  
  Oh no!  El nen fuig sense anar-se'n,
  espera que arribi el capvespre
  per trobar aquest punt,
  on s'amaga l'ànima!
  
  Amàlia Casajoana
  24/1/17

• VOLDRIA

  Si en el meu camí, es creués
  l'odi tèrbol d'una mirada,
  voldria que en els meus ulls,
  trobés l’amor que li falta.
   
  Si veig passar la misèria
  d'aquells que cerquen el pa,
  voldria veure madurar
  el blat ,sobre la cendra.
  
  Per cada arbre que cau
  voldria plantar-ne un altre,
  per cada vida que mort
  una vida que comenci.
  
  Amàlia Casajoana
  23/1/17

• UN BES

  Amb l'última rosa d'estiu
  busques una sensació tan lleu
  com la frescor de la seda.
  Una flor que no és flor, sinó un bes!
  
  És l'ànima que vol entregar-se?
  
  Potser,
  però és un bes, encès d'amor.
  
  Què mes?
  
  Una mirada en un desert
  enmig de la llum dels estels,
  on ales d'àngels
  et duen a la font de l'amor!
  
  Amàlia Casajoana
  21/1/17

• CEL ENDINS

  Quan els nostres ulls es trobin,
  viu el goig d’aquell moment.
  
   A través d’ells, podràs veure
   la llum dels estels.
  
  Mes, si la mort ens porta cel endins,
  tots dos sabrem que més enllà de la nit,
  
  amb l’alba,
  tornarà a néixer el sol.
  
  Amàlia Casajoana
  20/1/17

• EL MAR I JO

  Quan la nit ens crida
  ens submergim en la fosca
  mentre la llum s’esvaeix.
  
  Aleshores em preguntes:
  què somies posseir?
  
  Cavallets marins d'argent,
  arracades de corall,
  collarets amb filets d’alga.
  
  I la nit regalimant
  damunt la meva esperança!
  
  Amàlia Casajoana
  18/1/17

• EN MI ALMA

  En el silencio de mí misma
  siento mi alma gozosa,
  llena de flor y simiente.
  
  Quisiera prolongar este momento
  mientras me pregunto:
  
  ¿Dónde están la gloria y el amor,
  si el mundo está en mi alma
  y no en mis sueños?
  
  Amàlia Casajoana
  18/1/17

• DEIXA'M SOMIAR

  Quan s’estira el so del buit
  m’endinso en la nit infinita
  per trobar hores verges
  i explorar paradisos.
  
  En zona de llums i d'ombres,
  el cor se'm nua quan et fas present,
  aleshores, ets un fluid en el meu somni.
  
  Fins quan et veuré Ser amat?
  No, no m’ho diguis!  Deixa'm somiar...
  
  Amàlia Casajoana
  15/1/16

• JUGO A SER ALGU

  M'esqueixa els límits, un perfum fugaç,
  m'arrossega a un nivell
  on no hi ha mesures exactes
  i arrisco tot per seguir el seu alè.
  
  Aleshores, poso les mans a la butxaca
  i jugo a ser algú,
  que veu tranquil·lament el món.
  
  No fos cas que l'ànima
  no pogués suportar-ho.
  
  Amàlia Casajoana
  13/1/17

• ADAGI

  En solitud escolto un adagi,
  potser aquest és el moment
  en què la veu es torna cant
  i la claror de la tarda
  un vel de misteri
  que no em deixa tornar endarrere.
  
  Deixo que el buit ompli el meu buit,
  amb una dolça melangia
  que em fa retrobar el teu record!
  
  Amàlia Casajoana
  12/1/17

• NIU ETERN

  Amb l’esdevenir del temps,
  al camp torna l’arbre
  que de  l’ànima creix.
  
  Niu etern de solitud i pau
  que enmig del silenci cantes
  la teva trista alegria,
  
  mentre una nova primavera
  en el fons del camp batega!
  
  Amàlia Casajoana
  10/1/17

• SILENCI D'ALES

  Ídol de temples momentanis,
  immòbil vas quedar
  un hivern solitari.
  
  Quin fosc record
  dormirà per sempre?
  Somric al gran missatge
  d'aquelles hores.
  
  Flama extingida
  cendra d'unes paraules.
  El teu record,
  llum de llunyanes tardes!
  
  Amàlia Casajoana
  11/1/17

• INSTANT

  Aquest instant
  que ja passa a ser un record,
  què és?
  
  Memòria d'instants que van passant
  dins la meva eternitat
  o instants de l'ànima?
  
  Passa, passa, però diguem qui ets.
  Ai!  Seré Jo o Tu, no ho sé.
  
  Instant queda’t, no moris,
  vull mirar-te, i trobar-me!
  
  Amàlia Casajoana
  6/1/17

• LA TANCA

  Quan jo era molt menuda
  rossa i pell bruna
  corria feliç i lliure
  per la cinta dels camins.
  
  Ara ploro amb els nens que ploren
  dins les tanques d'odi i nit.
  
  En recordar-los voldria
  que el sol s’alcés de dia.
  
  I de les flors que neixen de nit
  de les més soles, tots ells,
  un pom puguin collir!
  
  Amàlia Casajoana
  4/1/17

• LA PASTERA

  En el silenci de la mort, dins la pastera
  s'escolta la veu d’un nen.
  
  És com una illa que somriu!
  Els seus ulls negres en transmeten sereno.
  
  Oh, petit cor! La teva puresa omple la mar,
  el ritme del teu batec és més fort que el fred,
  i més profund que aquests fons fosc de tenebres.
  
  Em deixo portar per un somriure.
  Somio en una primavera d'àngels,
  i com un àngel més...
  mira el nen el meu somriure!
  
  Amàlia Casajoana
  5/1/17