En el silenci de la mort, dins la pastera
s'escolta la veu d’un nen.
És com una illa que somriu!
Els seus ulls negres en transmeten sereno.
Oh, petit cor! La teva puresa omple la mar,
el ritme del teu batec és més fort que el fred,
i més profund que aquests fons fosc de tenebres.
Em deixo portar per un somriure.
Somio en una primavera d'àngels,
i com un àngel més...
mira el nen el meu somriure!
Amàlia Casajoana
5/1/17
Signup
Login
Amalia
