Quan jo era molt menuda
rossa i pell bruna
corria feliç i lliure
per la cinta dels camins.
Ara ploro amb els nens que ploren
dins les tanques d'odi i nit.
En recordar-los voldria
que el sol s’alcés de dia.
I de les flors que neixen de nit
de les més soles, tots ells,
un pom puguin collir!
Amàlia Casajoana
4/1/17
Signup
Login
Amalia
