Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• ET PODRIES PERDRE

  Et podries perdre
  dins aquesta ronda de boires
  en aquest lloc invisible d'espera,
  o esvair-te en un son més opac.
  
  Et podries perdre
  enmig de fulles seques
  o enfonsar-te en l'herba tendra
  que jeu darrera els teus ulls.
  
  Et podries perdre
  en formar amb les mans
  un arbre fosc d'ocells
  i oblidar-te de tot el què ignores.
  
  Et podries perdre!
  
  Però els carrers et guiaran dòcilment
  fins on comença l'esglai de la llunyania
  i, probablement, el xiscle d'un tren
  et tornarà de matinada.
  
  Amàlia Casajoana
  26/2/17

• AQUEST HIVERN

  Aquest hivern és més sever,
  més profund!
  
  Sense camins que orientin,
  diferent.
  
  Amb focs gebrats on grana l'oblit.
  
  Aquest hivern es fa més llarg,
  i el seu alè oscil·la
  com un arc que puja i baixa
  arran de flames,
  que no deixen cendres.
  
  I dansa solitari,
  l'alè de ningú!
  
  Amàlia Casajoana
  25/2/17

• DANSA INFINITA

  Nit endins, corren el rius
  cap al tot, cap al no-res,
  enfondint el pou profund,
  lliscant, saltant,
  entre les pedres que espurnen.
  
  Què fineix, què comença?
  
  No és l'aigua que corre, no,
  és el desig nu, nit endins,
  dansant la dansa infinita!
  
  Amàlia Casajoana
  24/2/17
  
  
  
   

• MIRANT L'AIGUA

  Una pregunta som,
  que en el silenci creix,
  que muda cada dia
  i cada dia ens remuda.
  
  I en la pregunta ens llevem
  fins al fons tèrbol del capvespre,
  que ens reflecteix
  a l'aigua que no som.
  
  Sempre ens interroga
  la mateixa pregunta
  mentre l'aigua se separa
  i s'aplega brugent,
  dins la pupil·la de l'univers.
  
  Amàlia Casajoana
  25/2/17

• UN PERFECTE NEGRE NIT

  Sota un cel insondable
  il·luminat per estels,
  una silenciosa solitud, on t’espero
  en un perfecte negre nit!
  
  Immersa en el teu record
  dins la immensitat de la vida,
  et busco en el meu fons!
  
  M'endinso en aquella quietud
  on s'escolten cants de sirena,
  i sento com la seva força
  em crida!
  
  Em deixo portar per ella,
  més al fons!
  Fins que trobo la teva mirada.
  
  Amàlia Casajoana
  23/2/17

• SI ES AIXI

   
  El vibrar de la vida és fràgil,
  brilla, o es trenca en la foscor.
  
  Sóc la vida?
  
  Si és així:
  Sóc l'espurna d'or en el sol encès
  la brisa de mitja tarda,
  aquell ocell envolat en l'aire,
  també la mar, colpejant la nit.
  
  Puc ser la mateixa nit?
  
  O  tal vegada una visita que ara hi és
  i després no hi serà?
  
  Si és així, sóc tot i no sóc res,
  però  sé com s'estima
  i el que és ser estimada!
  
  Amàlia Casajoana
  18/2/17

• PERFUM DE XIPRERS

  En el cancell d'abril,
  una ombra de xiprer damunt la molsa,
  i el so d'un flautí que torna el vent.
  
  Allà llunyà,
  el blau del cim es torna malva
  i de claror emmelada els camins.
  
  Un vel de melangia,
  cobreix aquell paisatge
  de besos a mig dir.
  
  Enmig de perfum de xiprers,
  un alè quasi imperceptible,
  on s'escolta l'amor, cor endins!
  
  Llavors en pregunto:
  Serà l'amor un sospir?
  
  Amàlia Casajoana
  18/2/17

• ON L'AMOR BESA L'AMOR

  Mentre somrius, et vas dient,
  deixa la teva solitud, l'eternitat gelada.
  Aquesta forma lenta de morir,
  dins la mateixa mort.
  
  Et preguntes:
  Pot ser que només hi ha negre,
  en el bes de l'infinit?
  O són petits errors,
  els estels, els sols i la lluna
  dins d'una esplèndida i silenciosa negror?
  
  Tornes a somriure
  i creus que hi ha un final feliç,
  on l'amor besa l'amor!
  
  Amàlia Casajoana
  18/2/17

• EL RECORD

  De sobte, pesa molt la quietud.
  Un rerefons de núvols desdibuixa l'horitzó
  i el lladruc llunyà d'un gos l'acompanya.
  
  Es dilueix la tarda i un vel suau
  tanca els ulls del crepuscle,
  a l'espera d'una nit fosca.
  
  Una misteriosa sensació
  se’t revela a la pell, i et preguntes:
  
  Què pot ser?
  
  El record, que com un vent molt suau
  ens uneix,
  en una sorprenent esgarrifança.
  
  Amàlia Casajoana
  16/2/17

• ENMIG D'ALBES I CREPUSCLES

  De nou, s'escolta remor d'ocells ardents
  dins del somni dels boscos adormits.
  
  Ressorgeix el doll clar de la font,
  i en els camins,
  les flors desperten
  d'un son llarg i profund.
  
  Pots ser ets tu, amor,
  que retornes enmig d'albes i crepuscles?
  O és el meu desig de tornar-te a sentir?
  
  Amàlia Casajoana
  15/2/17

• NO ES EL SILENCI

  Cap horitzó m'ha seduït tant
  com aquell en el què conflueixen
  ulls i desig,
  on esclaten tots els colors.
  
  Hi ha un cert espai
  i un molt incert destí que atreu.
  A voltes, cau una cortina espessa
  damunt de tot.
  
  No és el silenci, és més que el silenci,
  és el domini del profund!
  On s'engendren desig i esperances.
  
  Amàlia Casajoana
  11/2/17

• VESTIDA DE COLORS

  Tot just néixer i quina força la seva,
  ¿no ho veus?
  
  L'or lleu de les nou del matí,
  un blau, un blanc i un verd,
  ja en té prou per ser!
  
  Mentre els ocells s'envolen
  amb ales de neu,
  els brots dels arbres els somriuen.
  
  El bes d'amor el porta el vent
  en la fragància de les roses.
  
  Tot en el moment just,
  vestida de colors
  esclata la primavera!
  
  Amàlia Casajoana
  11/2/17

• TOTS ELS COLORS

  De la finestra estant,
  mirava els arbres,
  aquell silenci!
  
  Què faré ara?
  Em costa imaginar-te absent,
  que lluny queda tot allò que volia.
  
  Floriran les roses, maduraran les espigues,
  i el vent, tal vegada, desvelarà secrets.
  Tants records de tu...
  que ni deixen espai a la tristesa.
  
  Mentre la tarda suaument declina,
  proclamen vida nova, tots els colors!
  
  Amàlia Casajoana
  10/2/17
  

• LA GOTA I LA MAR

  Sota el cel, no hi ha mar
  sinó gotes perdudes en l'onada.
  La mar no les coneix,
  tot i sent pel estels
  il·luminades.
  
  També les gotes ignoren la mar,
  immersa dins la seva immensitat!
  
  Però l'onada arriba al sorral 
  i a les immòbils roques,
  que entre l’aquí i l’enllà esquitxen.
  
  Fins que en el més profund,
  la gota i la mar, es troben!
  
  Amàlia Casajoana
  9/1/17

• MENTRE LA LLUM S' ESVAEIX

  Quan despunta l'alba,
  ales blanques al cel,
  i a la platja escuma.
  Sols la mar i jo!
  mentre l'aigua es despulla.
  
  Damunt la pell de l'aigua
  miro el blau de l'horitzó,
  on hi ha una vela blanca.
  
  En el buit del no-res,
  somnio en un crepuscle
  mentre la llum s'esvaeix,
  més enllà de la nit.
  
  Amàlia Casajoana
  7/2/17

• EL FOSC EMBRUIX

  Espero el silenci compartit
  que buida el temps,
  per curar la solitud constant de viure.
  
  Pot ser que la nit s'ajegui al meu costat
  i em faci companyia?
  
  Agosarada, ho arrisco tot
  per sentir el fosc embruix
  del buit immens de la vida.
  
  Amàlia Casajoana
  4/2/17

• TOT PASSA

  El temps passa i tot s’ho emporta,
  i amb ell, s’esfuma el goig i el dolor.
  
  Llavors em pregunto:
  
  Per què el silenci fa més dens el record
  i el temps més íntim ?
  
  Serà que és una il.lusió
  on tot passa dins d'un joc
  de llums i d’ombres?
  
  Amàlia Casajoana
  5/2/17

• LA PRIMAVERA

  Com el sol naixent,
  o una pluja d'estrelles.
  Un somni en el més profund
  on batega la terra.
  
  Porta el secret de l'infinit.
  Algú pregunta: que és?
  
  La primavera!
  
  Darrere d'un arbust,
  fidel al temps,
  els seus colors deixa veure!
  
  Amàlia Casajoana
  3/2/17

• LA LLARGA TARDA

  Amb pauses de sol i d’ombres,
  miro la llarga tarda, de melangia.
  
  Des de records boirosos,
  enmig del silenci et somio.
  Ales d'ocells blancs m'acompanyen,
  mentre et crido amb paraules de vent.
  
  Quan l'ombra se’n dur el pur cristall,
  et sento somriure en silenci.
  
  Endinsat en horitzons d'estels,
  quin record dormirà per sempre?
  
  Amàlia Casajoana
  2/2/17

• UN VIDRE MOLT FRAGIL

  El port del record i de l’oblit,
  no és la mort ni és la vida,
  sinó un vidre molt fràgil del destí.
  
  Que no refusa cap mirall opac,
  o aquelles veus...
  que s’escolten a cau d’orella
  a  hores altes de la nit.
  
  De sobte l’embruix pot esclatar
  darrera de qualsevol paraula,
  que anunciï la melangia del record.
  
  Amàlia Casajoana
  4/2/17