Una pregunta som,
que en el silenci creix,
que muda cada dia
i cada dia ens remuda.
I en la pregunta ens llevem
fins al fons tèrbol del capvespre,
que ens reflecteix
a l'aigua que no som.
Sempre ens interroga
la mateixa pregunta
mentre l'aigua se separa
i s'aplega brugent,
dins la pupil·la de l'univers.
Amàlia Casajoana
25/2/17
Signup
Login
Amalia
