Et podries perdre
dins aquesta ronda de boires
en aquest lloc invisible d'espera,
o esvair-te en un son més opac.
Et podries perdre
enmig de fulles seques
o enfonsar-te en l'herba tendra
que jeu darrera els teus ulls.
Et podries perdre
en formar amb les mans
un arbre fosc d'ocells
i oblidar-te de tot el què ignores.
Et podries perdre!
Però els carrers et guiaran dòcilment
fins on comença l'esglai de la llunyania
i, probablement, el xiscle d'un tren
et tornarà de matinada.
Amàlia Casajoana
26/2/17
Signup
Login
Amalia
