Roman la paraula immensa
que ens habita,
inabastable i muda.
De la distància,
arriba el que és a prop
al llindar profús de l'ara.
Cerca la mirada,
als ulls perduts
en l'aigua dins l'aigua.
Lluny de tot,
pels esglaons profunds
voleiant baixa la llum,
cap a les dunes descalces
i els records perduts.
L'ona inflada i transparent,
en mil bocins s'escampa,
entre el dubte del dubte
i l'abandó sense camins!
Amàlia Casajoana
1/5/17
Signup
Login
Amalia
