No és l'instant que vol l'instant següent,
l'amor que en l'ara desespera?
Després de tant temps d'estar plegats,
ignorem forces
que ens funden i ens refunden,
que ens alcen com penyals
i volen convertir-se en cims.
Però en la fonda nuesa,
desconeixem d'on partim
i a quin lloc pretenem arribar.
Quan, però, i on
podrem comprendre sense hipòtesis,
en comptes d'actuar sense saber?
Potser on els rius brunzen i retornen,
o bé on els sols llauren i la nit s'estén?
Mentre esbrinem
a quin domini pertanyem,
entre els llençols del món
dorm el dorment!
Amàlia Casajoana
10/4/17
Signup
Login
Amalia
