Amb l'horitzó vibrant,
néixer sense records
la metamorfosi fecunda.
Oh sol! Madura fins l'excés
la dura plenitud dels canvis.
Amb l'instant s'esvaeix
la infinita primavera,
un ocell l'inaugura
mentre el mar s'omple de fulles.
Déus i àngels
beuen a les fonts del pendís,
dríades inventen
la verda volta dels arbres.
Deixa't caure, doncs, ulls clucs,
dins la vaga claror
d'aquesta alba tèbia,
tremolosa de vents i de plenituds
tot just apreses!
Amàlia Casajoana
14/5/17
Signup
Login
Amalia
