De l’indret d’on partim
vivim d'instant a instant
dins el do que tot donat s'oculta.
El crit ens crida dins l’alè
i correm amunt i avall
del riu immens que udola
i crema sense flama.
Mig desvetllats i mig dorments
deixem que els ulls
es neguin dins les flames
que hi dansen al davant.
Però quan s'alça el cim del dia,
mentre la llum
amb llavi intacte ens besa,
entre principi i fi, ens perdem.
Llavors, en l’aspre instant,
llencem la veu
que esqueixa els blaus serens
i el riu de l'ànima!
Amàlia Casajoana
12/5/17
Signup
Login
Amalia
