Després de totes les cares
escrites als murs del vent,
després del pou i de l'ala
a les frondes de la ment,
suplica l'ocell dorment.
Enmig l’abrupta solitud
s'enlaira i s'escampa lona,
mentre els pensaments
de l’ocell,
voregen el mar de l’infinit.
En el batec confús,
no hi ha camí per arribar-hi,
només en la memòria
es pot esdevenir.
El vent encès
llisca la nau silenciosa
al port transparent de l’amant!
Amàlia Casajoana
14/5/17
Signup
Login
Amalia
