Com el començament
arribes tu, bellesa,
i amb les mans xopes de claror
ens tapes els ulls
i ens demanes qui som.
Més silenciosa que els rius de la nit,
més silenciosa
que l'aigua del fons del pou,
amb melodies que s'enfilen pel silenci
i s’obren a les frondes del tot.
Cada pas és una nova incertesa
i un nou cercle que es desclou
a les pupil·les fondes de la nit.
Despullats de murmuris i camins,
no ens movem del cercle ardent
que suscita i et despulla,
roman per sempre abraçats
sota les sandàlies de la llum
amb el que per tot t'abraça!
Amàlia Casajoana
6/5/17
Signup
Login
Amalia
