En pous i dunes
cavant als cercles de l'instant,
encara ens dura la ferida
que en la navalla ardent
ens féu el temps.
Amb mà fervent, segura, irretenible,
no pas tallant de cop la pell
ni esquinçant òrgans
on la vida gira,
ans lentament, barrancs endins.
Això genera una pregunta,
sempre és diferent
i sempre és la mateixa,
que corre i ens escava com els rius.
Mentre preguntem
es multiplica i es disgrega tot,
simples i dobles, fugitius i eterns
caminant sense fe,
i per la fe avançant!
Amàlia Casajoana
4/5/5
Signup
Login
Amalia
