A les taulades de somni,
a les ones melodioses
i les sorres perfumades,
els teus ulls marquen.
Un dia jo vindré,
als prats lleugers de l'aire
i avingudes blaves,
on els colors són infinits
enmig d’aigües impalpables.
Vora la font il·luminada
ens mirarem als ull,
i recordarem
d'haver viscut dins l'efímer,
entre la pedra i l’aire.
Mentre giravolta
la roda del present
de clarors i d'ombres,
potser no ens veurem més
a les ales ràpides de l'alba.
A la resclosa de l'ara,
tornarem a l'enyor
de gust de terra i menta.
Tu perdut en la solitud
i jo en la meva!
Amàlia Casajoana
6/5/17
Signup
Login
Amalia
