Quina ona rodoladissa som,
que corre i creix en l'aigua
i madura i s'enfila salt amunt?
O som solitaris viatgers del vespre,
i no sabem si vetllant més a prop de la terra
o a la font que respira?
Entre regne i regne
En els intersticis del temps vivim,
i del dubte ens peixem de bon matí
i al vespre ens peixem del dubte
per tornar a l'angoixa.
Però cal un desig, profund,
més insistent, sense barreres
que anul·li tot desig,
car el que ens precedeix de sempre
és el començament, constant,
que en el cristall inexplorat ens crida.
Es fa fosc i fulguren les estrelles
que s'extingeixen al lluny,
i dins la nit que es precipita, ingent,
amb els turons i cims de fosca.
A baix, entre els mortals,
a l'ombra il·luminada, el cor de l'home,
inquiet, sospesant la proximitat i la distancia,
obre els ulls i mira.
Veu el foc i la cruïlla encesa,
l'home,
que traspassa el fang
i com l'aigua
cerca la seva imatge!
Amàlia Casajoana
26/7/17
Signup
Login
Amalia
