Entre l'inici i la fi,
urnes de la mel, mines de la foscúria.
Als deserts incendiats
la barca buida que sura.
A l’ombra de la llum
immòbil en la mobilitat,
sense ales,sense arrels, invocant i oblidant
sobre els llavis transparents,
el so sense so fulgura.
Enllà corrent els rius de la constància,
rabents, segurs amb fredes mans
s’obre i es clou en cada instant,
el cercle de la vida,
lleuger, sense pausa,
on la llum escriu damunt la pols.
S’obren les sales immenses de l'aire,
les cisternes són plenes de clarors.
Arriben sense por les ones
amb diamants que esberlen els esculls.
Declina el que neix
i madura i persevera el vent brunyit
de les tempestes de la nit,
fins que trobi l'onada que el reté
i la rompuda llum que l'aixopluga
per les marees de l'aurora!
Amàlia Casajoana
26/7/17
Signup
Login
Amalia
