Nosaltres que indaguem amb la ment buida
el mar que es mou
i el sol que es mou i solca,
nosaltres, què pretenem que som?
Ens hem minvat en fer minvar
el que no fos nosaltres,
ens hem minvat en desdenyar de veure
el jo en el tu i el tu en el jo.
Nosaltres, monarques de la foscor
què posseïm, doncs,
què no ens posseeixi de molt abans?
I no és tant desésser, en tan poc ésser?
No és tanta insuficiència
el que ens sotmet a imposar-nos a tot
com si imposar-se
fos l'autèntica felicitat?
Així, què som nosaltres de debò
entre aquests turons que el vent desfulla
o les fustes descarnades que suren damunt les ones
des d'un naufragi antic?
Què som que per trobar la font
esberlem l'arbre,
que descreiem el que hem cregut
i no creiem en el que volem creure?
Què som quan plorem pel que sabem
i pel que no sabem?
Però malgrat tot,
els timbals que baten dins les venes,
que baten dins de l'ànima i la ment,
som, doncs, nosaltres,
quan l'invisible ejacula el visible,
i ressona la música inaudible!
Amàlia Casajoana
26/7/17
Signup
Login
Amalia
