Com a recer del foc i de les ombres
s'adolla immòbil l'espill inquiet,
lluny dels teus ulls
a la bescara de la memòria,
a la duna escampadissa
on la bellesa creix.
En el redol aturat,
en l'espera transparent
on s'esbullen els camins
rere el tombant absort,
sola i profunda,
la bellesa fosca brunz.
Encerclada d'ella mateixa,
mentre en cada batec,
avança més endins del seu present,
cau i s’enlaira, mentre gira silenciosa
entre les fulles èbries
que ratllen l'aire
de la memòria.
Amàlia Casajoana
5/7/17
Signup
Login
Amalia
