Secret brogeix el riu
entre les penyes abruptes del demà
i endins s'esmuny de l'ona retinguda,
com una ala que s'ha llançat al vol.
Damunt la cresta de l’instant,
com qui vol començar un cercle
que alhora vol anar tancant,
les gotes d'aigua ,
es fonen ràpidament en fum.
Les brises de l'alè les guien,
i les susciten a aigües infinites,
ona endins de l'ona.
En un moment sobtat
sense espera ni calma,
immenses d’escuma
cauen al cor de l'incessant!
Amàlia Casajoana
9/5/17
Signup
Login
Amalia
