Som la fulla voladissa que espera la seva arrel.
Car no sabem què som,
si pols que dura o pols que expira.
Dubtem en l'alegria, dubtem en el neguit,
i de sobte, ignorants de tot.
Car no sabem que som,
si llum que dura o llum que expira.
Ens habita una ferida,
cos endins, ment endins,
no sabem on.
Més antiga que nosaltres, més vehement.
Furiosa com la mar,
afamada fosca i fonda,
amb arrels que ens embriaguen,
amb brànquies que ens esberlen.
Ens habita fins el darrer minut!
Amàlia Casajoana
9/7/17
Signup
Login
Amalia
