I el que ens mira no és el nostre enyor?
Cavem en la pregunta
i vivim dins la pregunta,
nuats, entremesclats,
bevent cada un
a la boca ignorant de l'altre.
Mentre cada dia s'il·luminen
els senyals brodats
damunt la tela interminable,
s'esquinça la rosa
amb pètals grocs d'olor.
Tot són fils i punts innumerables
que l'agulla fervent teixeix cada matí,
car l'empeny l'ànsia irresistible
pels raïms d'ombra i garlandes de claror.
Palpant el rostre immesurable de l'aurora,
el que ens mira,
retorna al silenci que l'acull!
Amàlia Casajoana
14/7/17
Signup
Login
Amalia
