Les coses apareixen, creixen,
s'abracen i s'interpenetren,
l'estrella afirmativa conjura els elements.
De les aigües fosques, véns dels orígens,
incontenible,
com si fos la marea irresistible
el que s'aboca a cada instant alè enllà,
cap a l'aire obert dins l'aire,
cap als ulls que esperen
i tu només fossis la nit per a tantes guspires.
Deixa que el mar remorós
s'escampi damunt la teva cara,
no deixis emmudir els ulls,
el mar hi és a la fondària.
En el deslligat,
hi ha alguna cosa, segura, impalpable,
hi ha alguna cosa que es mou,
alguna cosa que es calma,
dins l'espera i fora l'espera,
es troben l'aigua i el mar!
Amàlia Casajoana
25/6/17
Signup
Login
Amalia
