Els camins ens han dut
a les planes de la generositat,
com si tot sabés
i només nosaltres ignoréssim.
Amb les petjades de ningú,
el camí solitari, buit, immens,
surant damunt les planes del real.
No hem trobat més terra
que la terra esquinçada,
ni més ulls,
que les maragdes que rodolen
a les fondalades de la nit.
Ni més udol,
que el de les ones sobre la mar deserta.
Mirant-nos la mirada,
dels ulls insomnes,
bevent de les rieres transparents
dins la llum esmicolada.
Car què apareix, que s'oculta
dins els ulls?
El vel i l’aigua
dins el remolí de l’ara!
Amàlia Casajoana
22/6/17
Signup
Login
Amalia
