Dins el núvol de l'instant,
irreals a nosaltres mateixos
com rostres al mirall,
cerquem l'ull que ens retingui.
No al mar insomne
ni a la terra fonda i fosca,
que acull els cossos buits,
sinó, on incomplet fineix l'ahir, l'avui,
i on incomplet fineix, el que vindrà.
Exiliats a la nostra terra,
els sols han sortit i s'han post
damunt la nostra existència.
Hem estat himnes de llum
en la tenebra.
Dins el temps però,
hem oblidat els himnes
i hem existit
a recer de la claror indefensa.
Damunt els llavis,
el silenci que sosté el riu
al lloc on el lloc s'estimba!
Amàlia Casajoana
28/6/17
Signup
Login
Amalia
