Enllà, corren els rius de la constància,
rabents, segurs, amb fredes mans.
S'obre i clou el cercle de la vida
sense pausa,
lleuger a cada instant,
llaurat per les marees de l'aurora,
brunyint per les tempestes de la nit.
Vine, palpa l'escorça de l'avet,
passa la mà pels secs i les rieres
de l'aspre sementer del temps.
En cercles obstinats,
encara giren obscurs els rius rebels
com cegues serps,
que temps endins excaven.
Sota l'alè i les remors de l'aire,
endins del que no es mou
roden els rius,
com les flames que corren vers la flama,
d'ona en ona, fidels al foll desig.
Esperant el que és,
amunt, solitari i bull el foc!
Amàlia Casajoana
18/6/1
Signup
Login
Amalia
