Sobre el nostre cor les tres notes de so ressonen,
la més aguda mostra tot inici,
la més gran, tota fi,
la del mig, és el pont que enllaça
riba i temps.
Els tres sons
s'enllacen i ressonen l'un en l'altre,
retrunyen temps dins del temps.
No som començament ni fi,
però començament i fi són en nosaltres.
Ens enfureix l’eclipse
i que la llum no ens rapti.
Sotgem la fi del temps al fons del temps,
mentre caminem en peus de temps,
i en el temps o fem tot.
Veiem la claror dins del temps,
però no la llum, que és invisible.
La llum il·lumina els éssers
però no veiem la llum,
veiem els rostres, les esferes,
però no veiem l'eix. És invisible!
.
Hi ha un instant, però,
en què l'instant s'atura després de la caiguda,
quan ja no resta llum ni dol,
només hi ha silenci,
els solcs oberts i la buidor del riu,
que enllaça i separa,
la mort i l'amor!
Amàlia Casajoana
5/4/17
Signup
Login
Amalia
