Arran del mas caigut,
sota rieres rapides,
floreix la primavera blanca.
Mentre al puig eixut,
esgarrifat de boires, espera l'estiu,
que ve amb ales abundoses
de profundes aigües noves.
Els ginebres de cristall,
murmuren melodies enceses
a les tènues naus d’escorça,
que naveguen per gorgs naixents,
enfondint-se a la s'infonia de l'estiu,
que tot d'una és al recer.
A les ombres solemnes dels oms,
cap al puig torna exhausta l'estiu,
on arran de mas caigut,
tornarà a florir,
la primavera blanca!
Amàlia Casajoana
31/3/17
Signup
Login
Amalia
