Els boscos moren
besant la lenta llum de la tarda.
Exèrcits de nit
vénen pels camins deserts,
mentre cavalca cec
enmig de dos mons,
el genet oratjós de vent solitari.
Car, no sé quina freda nit
m'allunya del seu silenci,
però recordo... que a l’arribar l'alba
le mirat per última vegada.
Amàlia Casajoana
1/3/18
