Els teus llavis de sol no són la flama en el teu front obscur.
La percepció que tens la vista no ha vist, ni ha palpat el tacte, ni ha oït l'oïda, és la percepció imprevisible que cruix en els sentits, que es dreça en el lloc i que en el lloc fecunda. La percepció dels sentits que en el sentit rama i fulla, la que és la mà i l'orella de la música.
La percepció solitària, anònima, central, irrecusable, l'ara instantani entre el salt i el lloc que crepita.
Una pregunta és el lloc sense resposta, que com una font raja constant.
Amàlia Casajoana
3/3/18
Signup
Login
Amalia
