Entre els mons que s'encenen,
fulgura el foll acord.
Entre l'ací i l'allí,
no hi ha fronteres ni passeres,
hi ha el clam feroç
i la tenebra que et transmuta.
Incessant, s'alça la muntanya de la nit,
dels mars, dels boscos,
dels deserts i dels abismes,
de l'arrel sense fonament,
de tot arreu s’exhala
batuda per les ones del desig i de l'oblit.
Amb torrents furiosos de tenebra,
la nit,
fulgurant d’embriaguesa,
planta la pedra negra
al solc de cada alè.
Incessant, baixa la llum lenta i ràpida,
pròxima i llunyana,
invisible i despullada.
Baixa la llum, torrent avall,
retina avall,
mirant l'arbre que s'arbora
mirant en la fosca la claror,
palpant amb mà infal·lible
les fulles de l'alè!
Amàlia Casajoana
18/6/17
Signup
Login
Amalia
