Des de sempre ens assetja l'imminent,
urgent, tumultuós, irresistible.
Però, què interroguem davant el mur del temps,
davant els astres, davant els mars?
Què reclamem davant el mur sever
tot just naixent,
quins focs, quines aigües?
Què demanem davant el mur fluent,
quins besos perdurables,
quin gaudir encès?
Obliguem als ulls a veure el paradís,
imposem la força al que és profund,
i com l'arbre que creix del que no és,
a poc a poc,
amb foscos fils que furguen la tenebra,
tot d’una s’obre
la branca a la llum rapaç.
Cal però, perdre per guanyar?
tot ens acompanya,
ens acompanya i secretament, ens alça!
Amàlia Casajoana
14/6/17
Signup
Login
Amalia
