A cada instant,
a prop és la paraula del silenci,
com un amic, que amb ulls profunds
et mira,
però ignores què vol.
Amb els ulls, cerquem els ulls,
que des del fons criden el tu
i en silenci i cants el muden.
T'ensenyaran els llargs camins
que quan comencen ja s'esborren.
A l'hora bruna, quan vessa el vespre
asprors a l'aigua nua,
hi serem sols.
Fulgurant el ple i el buit,
s'enlairarà i s'enfonsarà cada ona,
davant l'escuma
engolint l'ara!
Amàlia Casajoana
31/5/17
Signup
Login
Amalia
