A les cascades de l'obert
no hi ha memòria
només la cendra negra i el matoll encès.
Ets l'ona que de lluny arriba,
l'ona que s'endinsa dins la prop
on res no cessa.
Has inhalat l'alè de l'invisible,
al gorg del lent sorreig.
Sota la pols roent que giravolta
dins el mirall bullent,
has cridat per no oblidar-te,
has cridat,
per l’oblit de no oblidar.
Has cridat en veu buida
i saps que no hi haurà resposta,
car udoles com el mar,
sempre llunyà i proper.
Amàlia Casajoana
28/5/17
Signup
Login
Amalia
