Quan l'alè funda la pupil·la
amb ales rabents,
el silenci entona el silenci ardent.
Closa veu de la nit,
fondes carícies,
murmuris de ningú per a ningú.
La mà que en la mà excava
entre esquerdes i silenci,
divisió i separació
cus el buit.
Vacil·len els teus rius, dubta el teu cor?
Quina pau esperes, quina naixença?
Damunt la sorra sembrada
amb el llavi adust
i la mà closa,
no pots contenir l’alè immens,
et travessa el riu!
Amàlia Casajoana
21/5/17
Signup
Login
Amalia
