Als finestrons de la foscor
ran el mur entenebrit,
amb llavis closos
prega descalç el silenci.
Sota els cabells transparents de l'aire
a les planes de l'abundor,
les espigues revelades
als braços fecunds de l'ara.
Sobre els recers profunds de la mudança,
esperant la llum naixent
les gerres obertes de la nit.
Als peus descansos de l’alba,
en silenci,
les veus alades!
Amàlia Casajoana
24/5/17
Signup
Login
Amalia
