Entre l'amor i l'odi, entre l'eufòria i el dolor,
hem dividit el que era indivisible.
És massa tard adquirir en la maduresa
la pau que suposàvem?
El seny i la serenitat?
Hem viscut sota l'error,
i desconeixem encara d’on prové.
Procedeix del cor o de la consciència?
De la ment o de l'esperit?
Per entrar dins del túnel buit,
esperem que les andanes s'apaivaguin,
i els dos rius es desacostin.
I tot fluint,
s'estimben al fons del nostre jo
i no sentim res més, sinó just,
que ens travessa el floc d'alè que bat.
Alhora que conclouen totes les hores,
jaiem al llit d'on no ens llevem
i el que no ens pertany ens abandona.
Sota estels cada vegada més propers,
encara ignorarem si el què em deixat,
fou real o només fantasia!
Amàlia Casajoana
21/4/17
Signup
Login
Amalia
