Davant el ple i el buit, s'enfonsen inexorablement, les melodies, les paraules i els pensaments.
L'expressió s'esquinça en la pròpia impotència, com l'onada que s'esclafa contra el penyal indiferent.
És un naufragi lent i inevitable de la paraula.
Però, no pas en la poesia, que no és rendeix a la realitat, sinó que s’entrega a la lleugeresa, la claror transparent i la nit intacta.
Amàlia Casajoana
19/4/17
Signup
Login
Amalia
