Mentre minven les ombres mudadisses
sospesant a quin regne pertanyen,
hi ha una pregunta interrogant
a l'enllà i l'ençà,
del què s’ha vist i s’ignora.
Els sols colgats i els que encara neixen,
el que fulgura i el que en el fulgor s’amaga
en cada instant dins del foc dels focs.
L’instant fulgura l'arç inacabat,
que voleia dins del llamp serè,
inequívoc, inevitable,
començant i acabant
el seu cicle d’aparences,
l'arc que acampa en el núvol indigent,
con si el destí fos només això.
Però què és, com és, on és?
També nosaltres, vivim en l'instant
fugint del què s'esborra,
i ens llencem cap al què encara no sabem,
i fem el salt impossible.
Però, cap on avancem?
Cap a quina imatge?
Què hi fem darrere la finestra incerta?
Què o qui viu en nosaltres?
Amàlia Casajoana
10/4/17
Signup
Login
Amalia
