No hem vist mai què és la perfecció
però sabem com és una cosa imperfecta.
Aleshores, no hi pot haver imperfecció
per el perfecte.
Mirem les ones, els volcans,
mirem el pètal de la fragilitat ,
el núvol,el fang, la duna,
les clarórs verticals i les foscors ardents,
però som lluny i és massa immens.
De sobte, un dia som dins del rostre
que no hem vist mai en el cristall.
Llavors, no sabem
quin rostre és, dins quin rostre,
i caiem en l'abisme de l’obscur.
Com el roc que s’ha desprès del cim,
que mentre cau, abat i abraça,
i confereix l’ udol profund.
També en el profund, a nosaltres,
ens arqueja el so de l’infinit
dins de l’instant de la transformació!
Amàlia Casajoana
24/3/17
Signup
Login
Amalia
