En la pupil·la sense fons
dins les aigües fondes de l'ull,
els astres inhalen els dos mons.
No hi ha núvols ni muntanyes
als cimals de l'invisible,
només el foc dins del vent,
on dansa l'arbre incandescent.
Dansa el troc, dansa la fulla,
dansa la sàvia i l'arrel,
l'arbre és foc que s’ infinita,
no hi ha terra, no hi ha cel.
No s'atura, no es mou,
escolta l'alè,
els sols van i vénen,
tot és ple de ple.
Als cimals de l'invisible
l'arbre es mou i tot flueix.
Sobre el camí nu maduren silencis,
on corren les aigües
als peus de ningú.
Amàlia Casajoana
18/3/17
Signup
Login
Amalia
