Descansa damunt de foscors
l'arc impetuós i fràgil de la vida,
a l'entreforc del dia i de la nit.
Com en un somni,
arribem al lloc convuls.
Ens colpeja la llum a la cruïlla del tot,
i en el mateix combat, junts trobem
l'àngel que medita,
els ocells que fugen aire amunt
i els que avall fan via.
Després del tro i del desglaç,
quan brunz el cim sota la gisca del vent,
i les rieres corren esglaiades,
somiem que som un somni que somia.
A través del mirall opac dels ulls,
no veiem la llum que porten,
les rierades de verd per la terra descalça
i les erupcions d'espigues.
Dins del somni, no som conscients
que els núvols celebressin noces
de la unió i la separació.
Tanmateix... en el somni
ens perdem la nit serena
amb l'arribada del dia,
mentre les ales de l'obscur
cauen sobre les ones que dansen,
tot escoltant com canta
l'ocell del desconsol,
en el cor de l’olivera,
el secret del seu amor!
Amàlia Casajoana
15/3/17
Signup
Login
Amalia
