No és en nosaltres
que les aigües s'alcen i es desplomen?
No és als nostres cims
que cau la neu i s'amuntega
i escolta lentament el clar silenci nu?
No nien en nosaltres
el foc i l'àliga
i no passen per nosaltres tots els rius?
O som un riu que ha perdut el delta
i que es buida per tot
sense destí?
Car... habitem realment
i petgem el regne
on brollen els rius de mel i de consol?
Potser som l'arrel i les estrelles,
o l'ombra on tot s'enfonsa
dins el més profund?
Amàlia Casajoana
14/3/18
Signup
Login
Amalia
