Qui ha vist mai l'arbre com s'alça?
Qui ha pogut mai veure
com les branques dormen
al front seré del blau,
mudes i tremoloses de futurs?
Com cremen els cristalls a cada fulla
i a cada fulla com s'oculta el llamp?
Sota els camps apunyalats d'estrelles,
sota el carro que fuig
i sota l'óssa tremolosa
que sotja el lluny
i s'enfonsa dins el fosc remoli,
qui ensenya confusió i esglai?
L'ona incerta
que avança dins l'incert,
que a cada instant s'esbulla dins el goig,
l'ona que cau i s'alça,
l'ona brunzent que es gronxa
i dins l'obert s'avia?
O és l'home que apareix
i domina i esquinça l'horitzó
sobre l'estrèpit i la devastació
i davalla amb els rius que ell ha vessat?
Amàlia Casajoana
29/11/17
Signup
Login
Amalia
