Hem vist clavar la llança
al cor de la memòria, de la paraula,
hem vist el lloc crucificat.
I escriu la mà feroç, l'aspre sentencia:
que en tot sí nia l'ou del no,
que la victòria conté desfeta,
que l'acció pareix neguit,
com si fóssim llançats
sense excusa a comprendre
però ens ignores la comprensió.
Car la impulsiva mà que esquinça l'aire
és averany de salvament o bé d'estrall?
No volem el contrast sinó la concordança,
no volem la coincidència sinó l'amor,
però només trobem la pedra dividida,
trobem el nervi abrupte i el furor.
I el que fou colpejat,
colpejat fou en la memòria,
car som un arc que a cada banda es vincla
i que per cada banda es torna.
Amb què volem calmar el terror?
Ha aparegut de sobte hi ha descalçat
el fràgil equilibri que guardava la quietud.
Hem vist l'home romput, befat, exterminat,
hem vist l'home tancat com bestiar,
i fons sagnants, estrips i pous enverinats.
L'infant s'esgarrifa de l'home,
amb ull feixuc mira el destí de flama
mentre plora a l'alba davant el lloc.
Amàlia Casajoana
3/11/17
Signup
Login
Amalia
