Oïda de la boscúria,
minaire de solituds
en l'aire que en tu s'abranda
el desig funda plenituds.
No et giris endarrere,
tot el que tens et manca,
l'arbre dins l'aigua fulla
vivim d'enyor d'amor.
Goig i dols ens estimben
a fondària nua,
cada ona és més tardança,
vivim d'enyor d'amor.
Vénen totes les albes,
senyen la barca buida,
sense adonar-nos-en,
s'ha comprimit de cop el temps.
Mira, ara som al centre
del remolí silenciós,
res no es mou ni ens mou,
gira tot sense parar
dins el temps.
A cada instant,
a prop és la paraula del silenci,
com un amic
que amb ulls profunds ens mira
però ignorem que vol.
Dins l'instant un vent ens obre
i es precipita enllà de tot instant.
Amàlia Casajoana
1/11/17
Signup
Login
Amalia
