Del silenci neix el so,
i de la fosca, la flama.
Dins la nit incandescent
la set en la set es calma.
Amb les mans esteses
cap al començament,
immòbil corre el camí
enmig de flames!
Entre les soledats,
s’inspira el tu cap endins
i s'esborren tots els confins.
Dins el mirall escampat
nia amargant, l'impossible,
ho devora tot
i desborda cada prisma.
Dormim i l'amor ens venç,
vetllem i l'aigua ens amara.
Mirant-nos incansablement a la mirada,
amb la ma closa, estrenyem el cor.
Llavors...
escoltem la vida,
dins el riu silenciós!
Amàlia Casajoana
20/8/17
Signup
Login
Amalia
