A la cambra oberta de l'univers
s'ajeu l'espera i el record.
Sacseja el vent els astres,
sense despit, a fons d'arrel.
Baixen segurs els rius cap a l'inici
amb aigües plenes i bullents,
brunzint dins del vespre
pels túnels de la fonda solitud.
Car només tenim la nit profunda,
sense paraules, nua,
i els aspres astres del neguit.
Dins les andanes de la buidor
tot son ombres,
a la insondable quietud!
Amàlia Casajoana
21/6/17
Signup
Login
Amalia
